El sisè

És molt comú en futbol parlar de la importància de l'afició per l'equip local, l'anomenat dotzè jugador, aquella gent que va al camp a animar sense parar els seus per tal que es deixin la pell en cada acció del partit. I sol funcionar. Els locals, amb el suport de la seva gent, juguen per fer-los gaudir, per retornar-los l'esforç fet.

En hoquei patins, evidentment, també és molt important estar recolzat pels seguidors en els partits de casa. Sense ells, potser aquella pilota dividida al racó no es lluitaria. Sense ells, potser no s'afegiria tanta força a aquell xut de pala. O es faria una defensa més tancada, avorrida i sense confiança. Però aquesta seguretat ells te la faran guanyar. La llàstima és que això no es troba en gairebé cap pavelló.

Recentment s'han donat a l'OkLliga dos exemples claríssims del sobreesforç que es pot arribar a fer per tal de satisfer totes aquelles persones que han vingut a donar-te forces quan ja no te'n queda cap. Parlo de la victòria del Vilafranca davant del supercampió d'Europa aquest dimarts gràcies a una pista plena a vessar, i de com el Calafell va aconseguir aixecar un 0-4 en contra al Shum mentre Els Estrellats no van parar de cantar.

És clar que hi ha clubs amb una capacitat de moure gent enorme, com els Sac i Ganxo a Sant Hipòlit o els Orgull Roig i Negre a El Vendrell. Potser gran part dels èxits que han recollit últimament els dos és gràcies a ells. Recordo la infinitat de dies seguits que vaig tenir entonar la gralla dels vendrellencs després de la Copa del Rei de Lleida i els crits de 'VOL-TRE-GÀ!' de la darrera edició d'aquest torneig a Blanes.

La setmana passada parlava de l'espectacularitat i màgia del nostre esport, Però el cert és que el poc públic que es deixa veure pels pavellons (la majoria) es podria qualificar de tribuneru, com el del Camp Nou. Hi ha moments on els clubs fan una crida a animar: quan lluiten per aconseguir un ascens o per evitar un descens de categoria, moments especials com l'anterior exemple de la Copa del Rei, etcètera. Però això hauria de ser sempre. Tot just ho deia Roger Rocasalbas moments després d'haver aconseguit batre al Barça: "Els necessitem sempre, no només avui, dissabte tenim un partit importantíssim".

El nostre esport és màgic, i ho és sempre, no només quan hi ha en joc fites importants.Crec que els clubs s'haurien de posar a treballar des de ja per arrossegar més gent als pavellons amb ganes d'animar els seus perquè hi pugui haver una festa a les grades, i que això traspassi les tanques i es reflecteixi a la pista, Al cap i a la fi, els bons resultats tindran com a primers beneficiats els clubs. En una època com la que vivim no costa res transmetre missatges a través de les xarxes socials. Els jugadors ho agrairan,

Dono l'enhorabona a tots aquells que ja s'han posat a treballar perquè la passió dels jugadors tingui recompensa a les grades: Sang Culé, Vigatans 1705, Front Tauró, Front Mataroní...