Entreteniment d'hoquei patins

Per als següents dies festius (o per quan volgueu) us proposo tres jocs ben senzills relacionats amb el nostre esport. Només cal descarregar-se l'arxiu, imprimir-lo i gaudir-ne!

No en penjaré les solucions, ja que són ben senzilles i fàcils de trobar a Internet! Bones vacances!

Jocs d'hoquei patins

Existeixen les posicions en l'hoquei?

Quan algú que desconeix l'hoquei conversa amb algú que hi juga, una de les primeres preguntes que li fa és "I tu de què jugues?", obtenint normalment com una resposta "en hoquei patins tothom fa de tot". Encara que això no deixa de ser cert, és una afirmació la qual penso que cal matisar per moltes bandes, doncs tot i que a primer cop d'ull les dues úniques posicions reals en hoquei patins són la de porter i la de jugador de camp, realment en l'apartat de jugadors de camp existeixen diverses funcions a realitzar dins el terreny de joc.

Pel que fa a la resposta esmentada abans, "tothom fa de tot", cal dir que evidentment en la resta d'esports amb pilota també tots els jugadors defensen i tots ataquen, però a diferència d'esports com el futbol, on hi ha una sèrie de jugadors expressament destinats a defensar i d'altres a atacar, o d'esports com l'handbol, on cada jugador  (en atac i en defensa) té com a missió encarregar-se d'una determinada zona de la pista, en hoquei els quatre jugadors tornen a la seva meitat de camp a defensar (poques vegades passa en futbol), a més d'haver de moure's per qualsevol zona d'aquesta meitat (no com en handbol). Llavors és cert que els quatre jugadors han de desenvolupar-se en tots els aspectes ofensius i defensius.

Tot i haver de desplaçar-se per tot el terreny de joc, jo sóc del parer que a més de la de jugador camp, cada jugador té una posició específica, I és que les habilitats individuals de cadascú defineixen en quines zones del camp pot tenir major influència i millors conseqüències per al seu equip. No obstant, crec que tots els jugadors han d'entrenar-se en totes les zones i treballar totes les funcions, ja que aquestes posicions en realitat són el lloc ideal de situació a la pista, però en un partit s'haurà de jugar en tots llocs. Més aviat, les posicions no deixen de ser la tendència, d'un jugador (o ordre del seu entrenador), a caure i jugar en llocs de la pista on les seves qualitats llueixen millor. Les posicions de les que parlo, i a dins els quals sovint es cataloga als jugadors d'hoquei, són les de davanter, centrecampista i defensa. Lògicament n'hi ha diferents tipus dins de cada demarcació.

Es titlla de davanters aquells jugadors que normalment, quan el seu equip ataca, es mouen per l'àrea i els seus voltants, s'ofereixen al segon pal i a darrere la porteria. Quan els toca defensar, acostumen a ser la primera línia defensiva (perquè en finalitzar l'atac són els jugadors més avançats de l'equip), i a més, quan el seu equip recupera la pilota, surten de pressa al contraatac. En assimilació a un altre esport, aquesta posició és similar a la de pivot de futbol sala. Dos jugadors que exemplifiquen clarament aquesta posició són Raul Marín (Reus Deportiu) i Toni Pérez (Liceo).

Raul Marín.

La segona posició en la que s'encasella als jugadors és la de defensa. Aquests jugadors destaquen per tenir molt bona qualitat defensiva, col·locant-se a prop de la seva porteria quan el seu equip no té la pilota, ja que és difícil passar-los en 1x1. Normalment són jugadors corpulents i forts, perquè han de lluitar pilotes a l'àrea pròpia. En la faceta ofensiva, aquests jugadors organitzen l'equip i el joc col·lectiu des del darrere (mitja pista), per la qual cosa un excel·lent complement d'aquests jugadors és un llançament potent. Exemples de defenses d'hoquei són Marc Gual (Barça) i Sergio Miras (Vendrell).

Per contrapunt, els migcampistes seran aquells jugadors que, sense tenir una tendència clarament ofensiva ni defensiva, poden desenvolupar tasques complementàries a les altres dues posicions. És a dir, estan còmodes realitzant la feina dels altres dos, però no tenen cap lloc ideal, sinó que ajuden en el que l'equip necessiti. En atac, es mouen bé per la zona de 9 (mitja mitja-pista), però poden anar a ajudar als davanters en la zona dels racons així com en la contenció defensiva al darrere. Mentrestant, en defensa poden marcar qualsevol tipus de jugador. Un exemple clar d'un migcampista és el "tot-terreny" Jordi Bargalló (Liceo).

Una OK Lliga encara més descafeïnada

Que el Barça és el principal favorit i aspirant a guanyar el títol de lliga cada any és un fet purament objectiu. El pressupost de la secció d'hoquei d'un dels clubs de futbol amb més ingressos del món supera de llarg el de la resta de clubs de la competició, cosa que el permet confeccionar plantilles gairebé insuperables. La d'aquest any n'és una d'elles, on es combinen l'experiència i veterania de jugadors com Gual, Panadero i Egurrola, amb l'enorme pólvora argentina que són els Álvarez, Pascual i Ordóñez; i jugadors de gran projecció com Barroso, Lamas i el júnior Nil Roca. 

Aquests jugadors fan que el Barça sigui sempre el rival a batre, i encara que en poques ocasions, sobretot en els tornejos d'eliminatòries com la Copa del Rei o la Copa d'Europa, algun altre equip pugui vèncer-los. Però en un torneig on es premia la regularitat, pocs equips i jugadors poden seguir el ritme incansable d'alguns dels millors jugadors. 

Un d'ells ha estat sempre el Liceo, ja que guiats per la llum de Jordi Bargalló (les dues últimes temporades també pel seu germà Pau), anterior millor jugador del món segons algunes fonts, van poder guanyar la lliga la temporada 2012-13, i quedar-ne subcampió la resta d'anys des de l'any 2009. 

Amb l'anunci de la marxa del seu capità i els rumors d'un possible fitxatge de Pau Bargalló al Barça, el Liceo quedarà molt debilitat la temporada vinent. A més, l'altre equip que aquest any ha pogut seguir a una mínima distància el ritme del barcelonins a la lliga, el Vic, sembla que també pot perdre força, doncs Ferran Font pot recaure a la lliga portuguesa. 

Ens encaminem cap a una temporada aparentment descafeïnada, on depenent dels fitxatges que es facin d'aquí a l'inici de la lliga, el Barça podria ser encara més superior a tots els rivals, i la OK Lliga es podria transformar en una mena de Lliga ASOBAL, sense cap mena d'atracció per als aficionats.