Amb els patins els jugadors poden creuar la pista en menys de cinc segons o agafar velocitats frenètiques mentre es posen a patinar d'esquena. I a sobre, utilitzen les rodes per frenar. Perquè els patins tenen frens, és clar, però aquests els serveixen per arrencar a patinar. Al·lucinant. I amb aquella pilota tant petita poden elaborar moviments summament plàstics: passar-se-la entre les cames, per darrere l'esquena, aixecar-la per jugar amb ella a l'aire o inclús intentar fer gol des de la pròpia meitat de la pista. Això passa amb els jugadors de pista, perquè els porters... Ai! Els porters mereixen un llibre sencer.
Per si no n'hi hagués prou amb les individualitats, el joc en equip no té res a envejar en quant a espectacularitat: defenses a l'home, defenses zonals, contraatacs, bloqueigs, encreuaments, passades de camp a camp, passades a l'aire... En definitiva, tot un ventall d'opcions que deixarien bocabadat a qualsevol. Rectifico: qualsevol que ho pugui veure.
Cada dia els mitjans de comunicació ens il·luminen amb les jugades maradonianes de Messi. Amb els gols de Cristiano. Amb l'eficàcia de Pau Gasol. Amb l'esperit de superació de Nadal. Amb la força de Sergio Lozano. Amb els avançaments de Rossi i de Hamilton.
Però aquests mitjans també ens priven de les jugades de Jordi Bargalló. I dels gols de Pablo Álvarez. I de l'eficàcia de Mitjans, l'elegància d'Alabart i de la destresa de Marín. I ens priven a tots, no només als seguidors que hi entenem d'hoquei. Si tot això es veiés a la televisió o se'n parlés a la ràdio, segurament l'hoquei patins tindria per fi, d'una vegada per totes, el reconeixement merescut. Perquè si es tracta de la tercera disciplina de Catalunya en nombre de practicants, en espais
als mitjans de comunicació es troba a la cua.
Fins que aquest panorama no canviï, l'art de l'hoquei sobre patins seguirà sent minoritari, però no per això un art menyspreat. Perquè els que gaudim d'aquest art, de moment reservat als que el practiquem o hi tenim relació directa, n'estem del tot enamorats.
Estic molt d'acord en que l'hoquei patins es un esport espectacular, qualsevol persona que va un cop a veurel en directe en queda enamorat. També estic d'acord en que el fútbol exergeix una tirania informativa que deixa poc espai a la resta d'esports. Pero tambè crec que gran part de culpa, de la falta de repercusió mediàtica la tenen la federació i els clubs d'hoquei. Aquest esport es un producte formidable en mans de gent que no està preparada per gestionarlo. I així es molt dificil convencer els mitjans que facin un esforç i apostin per l'hoquei patins. Només cal veure per exemple quina presencia tenen els clubs a la xarxa. Webs mal cuidades, poca informació, xarxes socials mitg abandonades i ja ni et dic aplicacions mòvils, que ni existeixen. I son mitjans bàsics en el segle XXI, relativament barats, i que es poden controlar desde el mateix club, que moltes vegades te total desconeixement de les noves tecnologies. I que podem dir de la federació, que hauria de ser garant dels interesos d'aquest esport, i donar einas als clubs perque poguesin fer el salt 2.0. Només cal donar-se una volta per la seva web per adonar-se que es un nyap. Fa molt temps que el mon de l'esport es pioner en el tracte a l'espectador, al fan, que es mou l'esport com un producte total (competició, club, marca, imatge, producte) i es cuida al màxim el detall (per exemple el tunel per sortir al camp nou). Quina imatge donen els pavellons? Envellits, amb porterias desgastades, ratlles mal pintades... No es qüestió de calers, es qüestió de deixadesa i de no entendre en que s'ha convertit l'esport, com ha experiencia, arreu del món. Perque els mitjans es fesin més resó de l'hoquei necesitem que tots els agents implicats es comencin a creure el seu esport, i confecsionesin una competició atractiva, igualada, i emocionant. Que donesin totes les eines necessries als fans per seguir aquesta competició, que cuidesin cada detall dins i fora de la pista, aquesta inclosa, que convertisin l'experiencia d'anar a veure un partit d'hoquei en quelcom únic. No se si he explicat bé el que volia dir. Per altre banda el teu blog es molt interesant, no el deixis, i si ens veiem por ahí ja parlarem d'aquets temes. Una abraçada.
ResponElimina