La pilota aturada

D'ençà del canvi de normativa de l'hoquei patins és cert que un dels objectius que es pretenia aconseguir, el de fer els partits més vistosos i dinàmics gràcies a un major nombre de gols totals al marcador, s'ha assolit amb fermesa. Una de les transformacions que han patit els partits d'hoquei des de llavors és l'augment de situacions de pilota aturada (em refereixo a les faltes directes i als penals), gràcies al canvi de normes sobre les targetes blaves, els peus dins l'àrea o faltes d'últim home. Teòricament, aquestes dues situacions de partit són favorables als jugadors que les executen: primer, en les faltes directes, perquè els perseguidors arrenquen des de més lluny i l'executor té més temps per pensar i driblar el porter; segon, en els penals, perquè els porters en principi no poden moure's fins que l'estic del jugador no toca la pilota (i dic en principi perquè moltes vegades els porters s'avancen al llançament i l'àrbitre no ho indica ni xiula la repetició del penal).

A la pràctica, però, s'ha tornat una empresa molt difícil transformar tant les faltes directes com els penals, ja que a més d'una major preparació per part dels porters, realment influeixen molts factors a l'hora de llençar-ne qualsevol de les dues, i no només hi té a veure la qualitat del jugador de pista: pressió, moment del partit en el que es doni, avantatge o desavantatge en el marcador, cansament...

                                             Foto: J.R. Castellví

És gràcies a unes dades revelades pels companys de hockeyasturias.com, extretes durant la primera volta, que un se n'adona de la poca eficàcia que presenten els equips de més categoria en ambdues situacions: A l'OkLliga, l'equip amb major percentatge d'encert és l'ICG Software Lleida, desè a la classificació, amb un 52'94%. A la mateixa competició femenina, sí que el Vilanova presenta un bon nombre, amb un 72%, però sorprèn el 0% de Las Rozas. A la Primera Divisió Estatal, l'equip que millor ha executat faltes i penals ha sigut l'Arenys de Munt, amb un 48%, però no arriba ni a la meitat d'encert, cosa que sí supera el Lleida pels pèls.

Pel que fa a jugadors en concret, i a través de les dades que ofereix la FEP en la seva pàgina web, descobrim que els equips compten amb especialistes (jugadors que quasibé sempre són els encarregats d'aquestes execucions), però que tampoc tenen un percentatge d'encert elevadíssim.

En faltes directes, a l'OkLliga el reusenc Raül Marín és qui més n'ha transformat, amb un total de 10 gols, però per a marcar-ne deu n'ha hagut de fallar catorze. A l'OkLliga femenina, Natasha Lee pel Voltregà i Laura Viella pel Girona només n'han errat un cada una, però la resta de jugadores no supera el 50% de faltes convertides a gol. A la Primera Divisió, el jugador del Palafrugell Gerard Pujol i Aleix Vera pel Sant Feliu lideren la taula de golejadors en aquest apartat amb vuit dianes tots dos, però el primer n'ha llençat un total de 23 i el segon, 19.

En penals passa més del mateix: el capità del Vendrell, Sergio Miras, el portuguès Diogo André del Shum i Ferran Rosa del Noia n'han marcat sis, però mentre que el massanetenc només ha fallat un penal, els altres dos n'han fallat set i quatre respectivament. Amb les noies aquest és un tema que hauria de preocupar molt els entrenadors, doncs María Díez és la que més penals ha marcat, però només son quatre, contra els cinc que ha fallat. La següent que més gols de penal acumula és Ona Castellví, amb tres, però contraposats als set que ha errat.