Com el vailet que espera l'arribada dels Reis Mags durant el Nadal, l'amant de l'hoquei patins celebra amb fidelitat i entusiasme el final del mes de febrer. Sap que la Copa del Rei a ell no el trairà sota cap circumstància, i que reserva única i exclusivament les pròrrogues, els gols d'or, la màgia i tot el que li demani per a ell. I és que la Copa sí que n'és, de fidel! Només cal fer un diminut flashback, de només tres anys, per recordar tot el que li ha entregat la Copa des dels inicis de la seva relació, cap allà la dècada dels 40, on la ja extingida secció d'hoquei del RCD Espanyol va erigir-se com a primer equip campió d'aquest trofeu.
Com dèiem, l'antepenúltima trobada entre la Copa del Rei i l'espectador d'hoquei patins va ser fa tres anys (els pobres tan sols troben un forat a l'any per veure's), però això no vol dir que no aprofitin els quatre dies que estan junts. Aquella vegada van quedar a Oviedo, un lloc poc habitual, allunyat de Catalunya, que tant els agrada a tots dos. Va ser un retrobament històric, doncs va deixar records que els quedaran gravats per a tota la vida. El Vendrell campió contra tot pronòstic gràcies a un gol d'or a la final i la consolidació de Xavi Barroso, un excel·lent nivell de joc del Reus Deportiu, la destitució de Gaby Cairo com a entrenador del FC Barcelona...
De cara a la següent trobada, no obstant, van decidir tornar a Catalunya. Serà que el feeling que tenen aquí no el tenen enlloc més. Va ser a Lleida, l'any 2014. Cap d'ells esperava veure de nou com el Vendrell tornava a endur-se la Copa cap a casa, però la seva relació sempre s'ha caracteritzat per aquest punt de sorpresa, de no saber què passarà... I, per descomptat, també guarden imatges molt significatives de què va ser aquell encontre. Una d'elles, per exemple, és la del duel Miras vs. Casanovas en la fatídica tanda de penals en una de les semifinals, que va permetre al Vendrell guanyar al final al FC Barcelona.
La darrera visita que van fer-se van repetir estança a Catalunya, però aquesta vegada escollint una població costera ideal com la de Blanes. Ja hi havien estat junts, i els va agradar tant que sabien que tard o d'hora acabarien sent-hi junts de nou. Van ser quatre dies excepcionals, d'hoquei en essència pura. Agafats de la mà van veure al totpoderós Barça perdre la seva segona final seguida, aquesta vegada davant d'un Vic jove i combatiu en tot momentl, capaç inclús de derrotar al Liceo a les semifinals. La imatge per excel·lència d'aquell cop és la de Ferran Font marcant dues faltes directes de llibre a Xavi Malián, a més de la de tot un poble (Sant Hipòlit de Voltregà) bolcat amb un equip d'hoquei que tot i ser eliminat a les semifinals, va demostrar com de gran és el nostre esport.
Ara, l'espectador d'hoquei patins i la Copa han quedat per passar quatre dies a Reus. Serà la tercera vegada consecutiva que es veuen a Catalunya, bressol del seu amor. Què els ha reservat aquesta edició és imprevisible, però no és gens difícil endevinar que gaudiran tant o més que la primera vegada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada