Anàlisi dels enfrontaments de la Copa del Rei

Primer de tot, explico per què em dedico ara a analitzar aquests enfrontaments de quarts de final de la, més que probablement, competició amb més emoció del panorama d'hoquei a nivell estatal. Segurament l'OkLliga és la que determina quin equip és el millor de la temporada. La Lliga europea no em sembla que ho faci perquè, a part de concentrar quatre equips al final, desenvolupar el desenllaç d'una competició de tant prestigi en un sol cap de setmana no crec que sigui la millor manera de determinar quin equip ha sigut millor al llarg de tota una temporada. Això sí, sense restar emoció. Però la Copa sí que remarca quin equip té més fam de títols, victòries i més bon joc.

Analitzo ara quin pot ser l'esdevenir d'aquests partits perquè, un cop passades les emocions del sorteig, encara queden força dies per a que es juguin i d'aquesta manera, espero que el temps em doni la raó. Si no fos així, tindria temps de rectificar.

El Barça-Igualada, abans de res, dir que és un clàssic de l'hoquei català, espanyol i europeu. Quan s'enfronten qualsevol dels dos pot guanyar. No obstant, la trajectòria de l'equip de Ricard Muñoz en els darrers anys em fa predir una victòria seva. Ara bé, perdre la Cers, a casa, va ser un cop molt dur que va enfonsar l'Igualada. I ara té l'oportunitat de refer-se'n, disputant un títol molt a prop de la seva afició. Per això, penso que no serà un partit dels que el Barça marxa en el marcador i juga amb comoditat tota o gairebé tota la segona part, però, l'instint lògic em fa escriure que, al capdavall, guanyaran.

El Vic-Reus em sembla l'eliminatòria més igualada. El meu deliri cap als d'Osona (ho reconec, sóc un amant de la gran defensa vigatana) em fa pensar que guanyaran. Tal com va passar en el recent partit de lliga, el Reus es va estavellar una vegada i una altra contra el mur defensiu teixit per Pujalte, doncs la seva arma en atac, els contracops i les transicions ràpides, van estar en tot moment molt ben cobertes. Un factor determinant d'aquest encontre pot ser, sens dubte, la inspiració en les faltes directes, on es veuran les cares dos dels millors especialistes en aquest apartat: Ferran Font per part del Vic i Raul Marín per part reusenca.

El Liceo-Voltregà m'ha creat  molts dubtes per escollir-ne un possible guanyador: sobre el paper, els gallecs no haurien de trobar oposició en un Voltregà un pèl més irregular del que solia ser aquesta temporada. Però en el torneig del K.O. els de Sant Hipòlit assoleixen grans gestes i no és difícil imaginar-se'ls eliminant els únics participants no catalans. La lògica altre cop em fa marcar un 1 a favor de la victòria gallega.

El Caldes-Noia es presenta, com no pot ser d'una altra manera, amb molt d'equilibri. Potser és l'aparellament, i em sap greu dir-ho, on es troben els dos equips més fluixos de la competició. La sort els permetrà, a un dels dos estar a les semifinals. El Noia està realitzant una magnífica campanya. Però aquí la il·lusió ha derrotat la lògica i aposto a favor dels calderins.