Tècniques de conducció: el ganxo

Inauguro avui una secció d'articles a l'Hoqueiteca amb la finalitat de tenir-ne alguns agrupats segons la seva temàtica. Espero, doncs, poder-li donar continuïtat a una sèrie d'articles sobre diferents tècniques de conducció de la pilota en hoquei patins. L'honor de donar-li el tret de sortida a aquest apartat no podia tenir-lo un altre moviment que no fos el ganxo. Un ganxo, en el llenguatge quotidià, és una peça corbada que acaba en punxa amb la utilitat de penjar-hi o agafar-hi algun objecte. En el llenguatge propi de l'hoquei patins, s'adopta aquest mot amb la finalitat de descriure un moviment de pilota similar al de la forma d'un ganxo.

D'aquesta manera, quan sentim la paraula "ganxo" en referència al món "hoqueístic" no es vol dir res més que, tenint la pilota en un costat del cos, algú la condueix una mica endavant, per després passar-se-la a l'altre costat del cos alhora que fa retrocedir-la (en el sentit d'aproximar-la a la persona que el realitza). Per tal que sigui el màxim d'efectiu, s'ha de fer tots els passos sense que la pilota deixi de tocar l'estic, aprofitant-ne la curvatura. És un moviment molt utilitzat en el nostre esport, bàsic en l'aprenentatge de la conducció de la pilota, ja que en categories avançades realitzar un bon ganxo pot ser molt avantatjós. A més, es pot realitzar cap a les dues bandes, és a dir, tant es pot fer iniciant-lo en la "cullera" i finalitzant-lo en la "pala" com en el sentit invers, tot  i que el ganxo cullera-pala sol ser més dificultós posat que es realitza cap a la banda per on no s'agafa l'estic. Més endavant ja explicaré què significa això de pala i cullera. Pels menys entesos, sabeu de moment que em refereixo que es pot realitzar tant de dreta a esquerra com a l'inrevés.

La gran utilitat d'aquest recurs es troba en situacions en les que s'hagi de superar un adversari, ja sigui anant a driblar un defensor o a un porter, perquè permet enganyar-los, doncs si realitza correctament, en fer el primer pas (moure la pilota endavant), el contrincant pot pensar que es produirà un llançament a porteria o una passada a un company. Llavors, és quan ràpidament es canvia la pilota de costat, aprofitant el temps que comportarà la reacció del rival en veure que no hi ha hagut ni passada ni xut. Inclús si l'opositor no arriba a creure's del tot aquesta enganyifa, com que en passar la pilota de banda a banda del cos també s'ha d'apropar una mica a qui l'està realitzant, també s'allunya per tant la pilota del defensor, i així doncs, el recurs emprat pot resultar igualment exitós en evitar que aquest últim hi tingui abast.

Depenent de l'amplitud del moviment dels braços quan es fa un ganxo, es parla de ganxo curt (moviment petit i normalment força ràpid), o de ganxo llarg (moviment molt ample, molt vistós i agradable per a l'espectador). El primer s'utilitza més en la definició de l'un contra porter, tot i que de totes maneres un ganxo llarg en aquesta situació és igual d'efectiva. També es pot parlar del "contraganxo", que es tracta de realitzar un ganxo quan se n'acaba de realitzar un, és a dir, fer dos ganxos seguits, un cap a cada costat.

Per acabar, deixo un vídeo del mestre del ganxo pala-cullera Gaby Cairo on explica com realitzar-lo, encara que només ho enfoca per anar a fer gol. Que aprofiti!