Sota pals

A la vuitena entrada de l'Hoqueiteca ha arribat el moment de parlar d'una de les parts més importants (fins i tot de vegades considerada com la que més) de l'hoquei patins. Es tracta de la figura del porter, aquella que aconsegueix que sigui realment complex introduir una pilota de cinc centímetres en una porteria d'un metre d'amplada. I això que un llançament pot assolir velocitats dignes de Marc Màrquez i es pot efectuar des de tan sols uns pams de distància respecte la porteria.

Hi ha teories sobre la importància real del porter en un equip d'hoquei patins. Normalment la situen entre el 50% i el 80%. Per fer-nos una idea, és com si entre els vuit jugadors de camp només puguin aspirar a equiparar-la. I és que, a l'igual que una casa es comença a construir pels fonaments, un equip d'hoquei es construeix des de la porteria, ja que sense un bon porter, un equip que comptés amb jugadors estelars tindria complicat guanyar algun campionat. S'ha de pensar que en hoquei patins es pot provar de llançar a porteria des de qualsevol posició del camp amb probabilitat de fer gol, encara que et trobis amb una defensa sòlida al davant. Per això, l'entrenador ha de tenir assegurat que, fins i tot en el supòsit que el seu equip portés a terme una bona defensa i aconseguís que l'equip rival xutés forçat i en una mala posició, el porter aturarà el llançament. I encara n'agafa més amb el nou reglament en vigor, ja que no rebre gols a pilota aturada pot ser garantia d'èxit en qualsevol partit.

El porter és un dels principals factors que diferencien l'hoquei patins dels altres esports i un dels primers que deixa fascinats els espectadors, donada la doble dificultat de la posició. En primer lloc, amb molta similitud amb la resta de porters de la resta d'esports, es troba la dificultat emotiva de la posició. En segon lloc, apareix la dificultat tècnica. Si fa dues setmanes parlava de la importància del domini del patí en els jugadors de camp, el repertori tècnic que ha de dominar un porter és digne d'admirar: patinar de "cuclilles", realitzar aturades en diverses posicions (pantalla, pas de tanca, mitja-sortida...) que no són gens senzilles d'efectuar i requereixen d'unes condicions físiques excepcionals. A més, haver d'aturar la pilota amb totes les parts del cos i alhora dominar l'estic (que en el seu cas, només agafa amb una mà) converteixen la figura del porter en una mena de súper heroi. I és que tot això ho ha de portar a terme amb una sèrie de proteccions al damunt que en conjunt superen els 13 quilograms de pes.

A més, sorgeixen molts altres inconvenients, de caràcter extra-esportius la majoria d'ells, que sumats als anteriors fan que arribar a ser un bon porter estigui només a l'abast de molt pocs: preu del material, por dels pares a que facin mal al seu fill (quan aquest s'inicia en aquesta pràctica), menyspreu popular per no haver de moure's més enllà d'un metre quadrat...

Per això, vull felicitar ja d'entrada a tots aquells que han decidit ser porters i encoratjar nous practicants d'hoquei a provar de ser-ho i animar a entrenadors, companys, públic i tothom a valorar molt més aquesta posició. Només aquells que alguna vegada hem provat de jugar com a porters sabem la dificultat de tot plegat. Ànims porters, sou molt grans!