Què volem aconseguir?

M'inicio en aquest blog escrivint d'un tema de molt interès i que, més tard o més d'hora, ens afecta a tots, ja que hem estat jugadors de base, els nostres fills jugaran a hoquei (si ho volen, mai forçats) o simplement ens interessa el futur d'aquest esport. Es tracta ni més ni menys que dels objectius que volem treballar en categories de base, amb la canalla que no fa ni cinc anys que es corda els patins.

En aquest debat hi ha dos bàndols clarament oposats, tot i que al cap i a la fi l'objectiu de l'entrenador sempre és (o això desitjo) ensenyar als nens a jugar a hoquei patins.

Per arribar a aquesta fita, no gens fàcil, es pot triar, en primer lloc, el camí d'anar a guanyar tots els partits (sé que sona extrany, no és per això que s'organitzen les competicions?) però fent-ho amb una sèrie de mètodes, segons el meu parer, poc efectius, com seria la defensa zonal tancadíssima impossible de trencar (no haurien de patinar enlloc de quedar-se plantats a una rajola?; quants equips a l'OKLliga opten per defensar en zona?) o prohibir nens anar a l'atac per evitar el contracop en superioritat del rival (com sabran on col•locar-se el dia que els toqui atacar?). A les dues fotografies, fetes en un mateix partit, es veuen aquests dos exemples.

L'altre via a escollir comporta una sèrie de lliçons on l'entrenador potser gaudeix de menys probabilitats de guanyar un partit contra un equip que treballi amb l'altre mètode quan encara els jugadors no són d'edat avançada, però que de ben segur servirà per quan es trobin en categories on sí es busqui l'esperit competitiu veure la feina feta en anteriors anys. Aquestes lliçons tindrien com a exemples clars la defensa individual, per millorar el patí, o la correcta col•locació dels quatre jugadors a l'hora d'atacar (encara que això provoqui pèrdues greus de pilota o errades en les passades).

Amb aquest article no pretenc lloar al màxim una manera de treballar amb la canalla i criticar-ne una altra. Escollir la primera opció seria bona, per exemple, en un club on es busquen els triomfs en edats petites al no tenir equips de categories superiors, encara que suposo que hi ha moltíssimes opcions intermèdies que no s'apropin ni al happyflower ni a la competitivitat extrema.

Per últim, i més destinat als entrenadors d'aquests nens, deixo una pregunta que va llençar a l'aire Paco González al curs d'entrenadors, que se'm va quedar grabada: volem guanyar tots els partits i ser entrenadors d'OKLliga o formar jugadors que puguin competir a l'OKLliga? Pensem-hi.

Dos jugadors renunciant a atacar.

Defensa en quadre.