dimarts, 26 d’abril del 2016

Arenys de Munt i Barça, campions infantil i júnior



El passat cap de setmana els Campionats de Catalunya de les categories infantil i júnior donaven al tret de sortida a la sèrie de Campionats de Catalunya i de Barcelona d'hoquei patins base. Els seguiran els Campionats Juvenil i Aleví el proper cap de setmana, mentre que la setmana següent serà el torn de la categoria femenina sub16.

Pel que fa al torneig de categoria infantil, el campió ha sigut l'amfitrió, l'Arenys de Munt A. O millor dit, un dels amfitrions, ja que l'Arenys de Munt C també va aconseguir la classificació per a la fase final. L'anhelada final entre l'equip campió i el FC Barcelona no es va produir, ja que en la primera jornada, en la fase de grups, l'equip entrenat per Raul Carrera va perdre davant el Lleida, fet que va comportar-los acabar segons en el seu grup. El Barça, que sí va guanyar tots els partits de la primera fase, seria el seu rival a les semifinals. El partit que es va veure va ser de llegenda. Els locals perdien per 1-2 i es trobaven en inferioritat numèrica a falta d'un minut, però l'èpica i la classe dels jugadors arenyencs els va permetre empatar el partit i guanyar-lo a la pròrroga. A la final derrotarien el mateix Lleida, realitzant els desitjos de revenja pel primer partit.



En la categoria júnior, cap sorpresa relacionada amb el campió. L'equip entrenat per Jordi Camps ja va guanyar el Campionat la temporada anterior, i encara que ha patit algunes baixes de jugadors, el bloc s'ha mantingut. La qualitat dels jugadors del planter blaugrana, que són els mateixos que es troben en posició d'ascens a OkLliga a la Nacional Espanyola, ha quedat palesa un cop més, doncs, conquerint la primera posició. La sorpresa del campionat ha sigut el seu rival a la final, el Geieg, que va deixar bocabadat el públic de La Jonquera eliminant el Caldes en les semifinals. El seu premi serà jugar els Campionats d'Espanya d'Alcobendas.

dimecres, 23 de març del 2016

Entreteniment d'hoquei patins

Per als següents dies festius (o per quan volgueu) us proposo tres jocs ben senzills relacionats amb el nostre esport. Només cal descarregar-se l'arxiu, imprimir-lo i gaudir-ne!



No en penjaré les solucions, ja que són ben senzilles i fàcils de trobar a Internet! Bones vacances!


dissabte, 19 de març del 2016

Existeixen les posicions en l'hoquei?

Quan algú que desconeix l'hoquei conversa amb algú que hi juga, una de les primeres preguntes que li fa és "I tu de què jugues?", obtenint normalment com una resposta "en hoquei patins tothom fa de tot". Encara que això no deixa de ser cert, és una afirmació la qual penso que cal matisar per moltes bandes, doncs tot i que a primer cop d'ull les dues úniques posicions reals en hoquei patins són la de porter i la de jugador de camp, realment en l'apartat de jugadors de camp existeixen diverses funcions a realitzar dins el terreny de joc.

Pel que fa a la resposta esmentada abans, "tothom fa de tot", cal dir que evidentment en la resta d'esports amb pilota també tots els jugadors defensen i tots ataquen, però a diferència d'esports com el futbol, on hi ha una sèrie de jugadors expressament destinats a defensar i d'altres a atacar, o d'esports com l'handbol, on cada jugador  (en atac i en defensa) té com a missió encarregar-se d'una determinada zona de la pista, en hoquei els quatre jugadors tornen a la seva meitat de camp a defensar (poques vegades passa en futbol), a més d'haver de moure's per qualsevol zona d'aquesta meitat (no com en handbol). Llavors és cert que els quatre jugadors han de desenvolupar-se en tots els aspectes ofensius i defensius.

Tot i haver de desplaçar-se per tot el terreny de joc, jo sóc del parer que a més de la de jugador camp, cada jugador té una posició específica, I és que les habilitats individuals de cadascú defineixen en quines zones del camp pot tenir major influència i millors conseqüències per al seu equip. No obstant, crec que tots els jugadors han d'entrenar-se en totes les zones i treballar totes les funcions, ja que aquestes posicions en realitat són el lloc ideal de situació a la pista, però en un partit s'haurà de jugar en tots llocs. Més aviat, les posicions no deixen de ser la tendència, d'un jugador (o ordre del seu entrenador), a caure i jugar en llocs de la pista on les seves qualitats llueixen millor. Les posicions de les que parlo, i a dins els quals sovint es cataloga als jugadors d'hoquei, són les de davanter, centrecampista i defensa. Lògicament n'hi ha diferents tipus dins de cada demarcació.

Es titlla de davanters aquells jugadors que normalment, quan el seu equip ataca, es mouen per l'àrea i els seus voltants, s'ofereixen al segon pal i a darrere la porteria. Quan els toca defensar, acostumen a ser la primera línia defensiva (perquè en finalitzar l'atac són els jugadors més avançats de l'equip), i a més, quan el seu equip recupera la pilota, surten de pressa al contraatac. En assimilació a un altre esport, aquesta posició és similar a la de pivot de futbol sala. Dos jugadors que exemplifiquen clarament aquesta posició són Raul Marín (Reus Deportiu) i Toni Pérez (Liceo).

Raul Marín.
La segona posició en la que s'encasella als jugadors és la de defensa. Aquests jugadors destaquen per tenir molt bona qualitat defensiva, col·locant-se a prop de la seva porteria quan el seu equip no té la pilota, ja que és difícil passar-los en 1x1. Normalment són jugadors corpulents i forts, perquè han de lluitar pilotes a l'àrea pròpia. En la faceta ofensiva, aquests jugadors organitzen l'equip i el joc col·lectiu des del darrere (mitja pista), per la qual cosa un excel·lent complement d'aquests jugadors és un llançament potent. Exemples de defenses d'hoquei són Marc Gual (Barça) i Sergio Miras (Vendrell).

Per contrapunt, els migcampistes seran aquells jugadors que, sense tenir una tendència clarament ofensiva ni defensiva, poden desenvolupar tasques complementàries a les altres dues posicions. És a dir, estan còmodes realitzant la feina dels altres dos, però no tenen cap lloc ideal, sinó que ajuden en el que l'equip necessiti. En atac, es mouen bé per la zona de 9 (mitja mitja-pista), però poden anar a ajudar als davanters en la zona dels racons així com en la contenció defensiva al darrere. Mentrestant, en defensa poden marcar qualsevol tipus de jugador. Un exemple clar d'un migcampista és el "tot-terreny" Jordi Bargalló (Liceo).




dissabte, 12 de març del 2016

Una OK Lliga encara més descafeïnada

Que el Barça és el principal favorit i aspirant a guanyar el títol de lliga cada any és un fet purament objectiu. El pressupost de la secció d'hoquei d'un dels clubs de futbol amb més ingressos del món supera de llarg el de la resta de clubs de la competició, cosa que el permet confeccionar plantilles gairebé insuperables. La d'aquest any n'és una d'elles, on es combinen l'experiència i veterania de jugadors com Gual, Panadero i Egurrola, amb l'enorme pólvora argentina que són els Álvarez, Pascual i Ordóñez; i jugadors de gran projecció com Barroso, Lamas i el júnior Nil Roca. 

Aquests jugadors fan que el Barça sigui sempre el rival a batre, i encara que en poques ocasions, sobretot en els tornejos d'eliminatòries com la Copa del Rei o la Copa d'Europa, algun altre equip pugui vèncer-los. Però en un torneig on es premia la regularitat, pocs equips i jugadors poden seguir el ritme incansable d'alguns dels millors jugadors. 

Un d'ells ha estat sempre el Liceo, ja que guiats per la llum de Jordi Bargalló (les dues últimes temporades també pel seu germà Pau), anterior millor jugador del món segons algunes fonts, van poder guanyar la lliga la temporada 2012-13, i quedar-ne subcampió la resta d'anys des de l'any 2009. 


Amb l'anunci de la marxa del seu capità i els rumors d'un possible fitxatge de Pau Bargalló al Barça, el Liceo quedarà molt debilitat la temporada vinent. A més, l'altre equip que aquest any ha pogut seguir a una mínima distància el ritme del barcelonins a la lliga, el Vic, sembla que també pot perdre força, doncs Ferran Font pot recaure a la lliga portuguesa. 

Ens encaminem cap a una temporada aparentment descafeïnada, on depenent dels fitxatges que es facin d'aquí a l'inici de la lliga, el Barça podria ser encara més superior a tots els rivals, i la OK Lliga es podria transformar en una mena de Lliga ASOBAL, sense cap mena d'atracció per als aficionats.

dilluns, 29 de febrer del 2016

Les notes de la Copa

Excel·lent: Un Barça campió. Molt sòlid al darrere, només li han pogut fer dos gols de penal en tres partits. Els equips grans es construeixen des de la defensa i així ho ha fet Ricard Muñoz. Al davant la màgia argentina i la batuta de Gual han rendit a un nivell estel·lar.

Notable: Al Vic tan sols li ha faltat endur-se la Copa per segon any consecutiu. Els durs enfrontaments de quarts i semifinals amb Reus i Liceo li han passat factura a la final, però tots els seus membres han demostrat un nivell d’hoquei enorme, molt per sobre la mitjana tot i la curta edat de la plantilla.

Aprovat: Encara que només durant un partit, el Caldes, el Reus i el Voltregà van mostrar un bon joc i gairebé es guanyen el bitllet a les semifinals. Això és la Copa del Rei i pot passar de tot. Potser en d’altres edicions arriben més endavant.

Aprovat: El nivell de l’arbitratge en general ha sigut força bo, però un cop més ha quedat demostrat que el criteri de cada àrbitre és diferent, ja que allò que era xiulat en un partit com a falta en un altre podia no ser-ho.

Suspès: L’Igualada es va endur una dura derrota als quarts i va estar lluny de la seva millor versió. Caldrà treballar l’aspecte psicològic d’un equip que queda molt tocat per la imatge donada dijous contra el Barça.

dimarts, 23 de febrer del 2016

La Copa ja és aquí

Com el vailet que espera l'arribada dels Reis Mags durant el Nadal, l'amant de l'hoquei patins celebra amb fidelitat i entusiasme el final del mes de febrer. Sap que la Copa del Rei a ell no el trairà sota cap circumstància, i que reserva única i exclusivament les pròrrogues, els gols d'or, la màgia i tot el que li demani per a ell. I és que la Copa sí que n'és, de fidel! Només cal fer un diminut flashback, de només tres anys, per recordar tot el que li ha entregat la Copa des dels inicis de la seva relació, cap allà la dècada dels 40, on la ja extingida secció d'hoquei del RCD Espanyol va erigir-se com a primer equip campió d'aquest trofeu. 

Com dèiem, l'antepenúltima trobada entre la Copa del Rei i l'espectador d'hoquei patins va ser fa tres anys (els pobres tan sols troben un forat a l'any per veure's), però això no vol dir que no aprofitin els quatre dies que estan junts. Aquella vegada van quedar a Oviedo, un lloc poc habitual, allunyat de Catalunya, que tant els agrada a tots dos. Va ser un retrobament històric, doncs va deixar records que els quedaran gravats per a tota la vida. El Vendrell campió contra tot pronòstic gràcies a un gol d'or a la final i la consolidació de Xavi Barroso, un excel·lent nivell de joc del Reus Deportiu, la destitució de Gaby Cairo com a entrenador del FC Barcelona...

De cara a la següent trobada, no obstant, van decidir tornar a Catalunya. Serà que el feeling que tenen aquí no el tenen enlloc més. Va ser a Lleida, l'any 2014. Cap d'ells esperava veure de nou com el Vendrell tornava a endur-se la Copa cap a casa, però la seva relació sempre s'ha caracteritzat per aquest punt de sorpresa, de no saber què passarà... I, per descomptat, també guarden imatges molt significatives de què va ser aquell encontre. Una d'elles, per exemple, és la del duel Miras vs. Casanovas en la fatídica tanda de penals en una de les semifinals, que va permetre al Vendrell guanyar al final al FC Barcelona.

La darrera visita que van fer-se van repetir estança a Catalunya, però aquesta vegada escollint una població costera ideal com la de Blanes. Ja hi havien estat junts, i els va agradar tant que sabien que tard o d'hora acabarien sent-hi junts de nou. Van ser quatre dies excepcionals, d'hoquei en essència pura. Agafats de la mà van veure al totpoderós Barça perdre la seva segona final seguida, aquesta vegada davant d'un Vic jove i combatiu en tot momentl, capaç inclús de derrotar al Liceo a les semifinals. La imatge per excel·lència d'aquell cop és la de Ferran Font marcant dues faltes directes de llibre a Xavi Malián, a més de la de tot un poble (Sant Hipòlit de Voltregà) bolcat amb un equip d'hoquei que tot i ser eliminat a les semifinals, va demostrar com de gran és el nostre esport. 

Ara, l'espectador d'hoquei patins i la Copa han quedat per passar quatre dies a Reus. Serà la tercera vegada consecutiva que es veuen a Catalunya, bressol del seu amor. Què els ha reservat aquesta edició és imprevisible, però no és gens difícil endevinar que gaudiran tant o més que la primera vegada.


dijous, 18 de febrer del 2016

8 maneres d'executar una falta directa

Motivat per l'entrada que fa uns dies vaig escriure sobre la falta d'efectivitat en faltes directes, amb aquest post vull proposar vuit maneres d'executar-les. No vol dir que sempre que s'efectuïn la jugada acabi en gol, ni que jo quan les faci sempre marqui (reconec que fluixejo força en aquest apartat), sinó que són maneres senzilles però, segons el meu parer, molt eficaces, perquè, com ja vaig escriure en La pilota aturada, en una falta directa influeixen sempre múltiples factors, a més de la presència del porter, que sempre podrà aturar el nostre llançament. Així doncs, aquí les teniu:
Nota: són pensades per a un jugador dretà a un porter també dretà.

1. Desplaçar la pilota cap a l'esquerre i xutar de pala.
Si s'efectua un llançament ràpid i dirigit cap a la dreta, probablement trobarem el porter fora de lloc o encara col·locant-se en pas de tanca, per la qual cosa podríem fer gol ras, a mitja alçada (espai guarda-guant) o a l'escaire.


2. Patinar ràpid cap endavant i conduint amb la pala per fer un ganxo curt cap a la cullera.
El porter pensarà que patinem ràpid per fer una "escupida" i quedarà fixat a la seva dreta, però en fer el ganxo curt deixarà dos espais poc coberts: l'espai casc-guant i altre vegada l'espai guarda-guant (ajustat al pal).


3. El contraganxo cap a la pala des de l'esquerre.
En anar primer cap a l'esquerre, el porter pot pensar que el volem fixar a la seva dreta per fer el ganxo cap a la cullera amb facilitat. Però si el porter no tapa bé el primer pal, el de la nostra pala, en fer primer un ganxo cap a la cullera i després el contraganxo cap a la pala trobarem la porteria buida i podrem rematar a plaer.
Per a jugadors més experts i hàbils amb l'estic, aquesta opció es pot realitzar també passant-se la pilota entre cames enlloc de fent un contraganxo en anar cap a la pala.

4. Aixecar i picar des del centre cap l'esquerre.
Si ens desplacem ràpid i en direcció a la porteria per posteriorment fer una petita finta o un ganxo cap a la dreta, el porter pot caure en el parany i tapar millor la seva esquerre, posant a terra el guant de l'estic. Això es pot aprofitar per aixecar la pilota cap a la pala, la nostra esquerra, on el porter no tindrà cap protecció.

5. Fixar molt el porter a l'esquerre per desplaçar-nos ràpid cap a la dreta (la cullera).
Si en iniciar la jugada ens col·loquem molt a la dreta del porter, aquest probablement (a més de sortir una mica de la porteria si inclús fem un engany de xut) taparà en la seva totalitat el primer pal enganxant-se a ell. Depenent de la posició de parar que adopti tindrem dues opcions força clares: si escull pas de tanca, en moure'ns cap a la dreta, ràpid i fent un bon ganxo, no donarem temps al porter a arribar i podrem rematar a plaer; si el porter es col·loca en mitja pantalla, és possible que sí arribi amb nosaltres a l'altre pal, però si després del ganxo cap a la cullera aixequem i piquem, també amb aquesta part de l'estic, el porter no tindrà més remei que intentar aturar la pilota amb les cames, cosa molt difícil.

6. Fer un ganxo cap a la pala després d'haver amagat un llançament de cullera.
Si en iniciar l'execució de la falta directa ens movem cap a la dreta i fem un engany de xut amb la cullera, en acabar l'engany de llançar el porter quedarà fixat a la dreta. És quan buscarem un ganxo ràpid cap a la pala per acabar rematant a la dreta del porter, on l'espai més gros el trobarem a la part superior.
Aquest és un bon recurs si tenim un bon ganxo cap a la pala, perquè si no retirem gaire la pilota cap a nosaltres mateixos en fer el ganxo, cal tenir en compte que el desplaçament de pilota es realitza cap a l'estic del porter, facilitant que aquest ens la prengui.

7. Arrossegament de pala o "escupida" al poc de començar la falta directa.
En cas de començar a patinar recte cap a porteria i ràpid, si al davant tenim un porter lent tardarà en canviar la posició de cuclilles per qualsevol altra, de manera que podem aprofitar-ho per llançar sorprenent-lo, ja sigui amb un arrossegament de pala o una escupida (de cullera també es podria fer, però la seva esquerre els porters solen cobrir-la millor perquè allà hi tenent el guant de parar i les cames). La part superior esquerre de la porteria o l'espai guant-casc serien dues molt bones opcions on finalitzar l'execució.

8. El xut directe de pala.
Tenint en compte la nova normativa de l'hoquei, on els porters han de començar les faltes directes en cuclilles (postura no gaire bona per parar xuts) i l'oportunitat d'agafar embranzida, ens podem col·locar a fins a tres metres de distància de la pilota, i xutar directament des del punt de falta. Si fem un llançament fort, el porter tindrà dificultat per aturar-lo si el dirigim a qualsevol dels dos pals.

Aquestes tan sols són vuit propostes, evidentment hi ha infinites possibilitats. Només dependrà de la imaginació de l'executor i la seva qualitat realitzar una bona execució de falta directa. Comenteu si en teniu alguna de bona!!