dissabte, 12 de març del 2016

Una OK Lliga encara més descafeïnada

Que el Barça és el principal favorit i aspirant a guanyar el títol de lliga cada any és un fet purament objectiu. El pressupost de la secció d'hoquei d'un dels clubs de futbol amb més ingressos del món supera de llarg el de la resta de clubs de la competició, cosa que el permet confeccionar plantilles gairebé insuperables. La d'aquest any n'és una d'elles, on es combinen l'experiència i veterania de jugadors com Gual, Panadero i Egurrola, amb l'enorme pólvora argentina que són els Álvarez, Pascual i Ordóñez; i jugadors de gran projecció com Barroso, Lamas i el júnior Nil Roca. 

Aquests jugadors fan que el Barça sigui sempre el rival a batre, i encara que en poques ocasions, sobretot en els tornejos d'eliminatòries com la Copa del Rei o la Copa d'Europa, algun altre equip pugui vèncer-los. Però en un torneig on es premia la regularitat, pocs equips i jugadors poden seguir el ritme incansable d'alguns dels millors jugadors. 

Un d'ells ha estat sempre el Liceo, ja que guiats per la llum de Jordi Bargalló (les dues últimes temporades també pel seu germà Pau), anterior millor jugador del món segons algunes fonts, van poder guanyar la lliga la temporada 2012-13, i quedar-ne subcampió la resta d'anys des de l'any 2009. 


Amb l'anunci de la marxa del seu capità i els rumors d'un possible fitxatge de Pau Bargalló al Barça, el Liceo quedarà molt debilitat la temporada vinent. A més, l'altre equip que aquest any ha pogut seguir a una mínima distància el ritme del barcelonins a la lliga, el Vic, sembla que també pot perdre força, doncs Ferran Font pot recaure a la lliga portuguesa. 

Ens encaminem cap a una temporada aparentment descafeïnada, on depenent dels fitxatges que es facin d'aquí a l'inici de la lliga, el Barça podria ser encara més superior a tots els rivals, i la OK Lliga es podria transformar en una mena de Lliga ASOBAL, sense cap mena d'atracció per als aficionats.

dilluns, 29 de febrer del 2016

Les notes de la Copa

Excel·lent: Un Barça campió. Molt sòlid al darrere, només li han pogut fer dos gols de penal en tres partits. Els equips grans es construeixen des de la defensa i així ho ha fet Ricard Muñoz. Al davant la màgia argentina i la batuta de Gual han rendit a un nivell estel·lar.

Notable: Al Vic tan sols li ha faltat endur-se la Copa per segon any consecutiu. Els durs enfrontaments de quarts i semifinals amb Reus i Liceo li han passat factura a la final, però tots els seus membres han demostrat un nivell d’hoquei enorme, molt per sobre la mitjana tot i la curta edat de la plantilla.

Aprovat: Encara que només durant un partit, el Caldes, el Reus i el Voltregà van mostrar un bon joc i gairebé es guanyen el bitllet a les semifinals. Això és la Copa del Rei i pot passar de tot. Potser en d’altres edicions arriben més endavant.

Aprovat: El nivell de l’arbitratge en general ha sigut força bo, però un cop més ha quedat demostrat que el criteri de cada àrbitre és diferent, ja que allò que era xiulat en un partit com a falta en un altre podia no ser-ho.

Suspès: L’Igualada es va endur una dura derrota als quarts i va estar lluny de la seva millor versió. Caldrà treballar l’aspecte psicològic d’un equip que queda molt tocat per la imatge donada dijous contra el Barça.

dimarts, 23 de febrer del 2016

La Copa ja és aquí

Com el vailet que espera l'arribada dels Reis Mags durant el Nadal, l'amant de l'hoquei patins celebra amb fidelitat i entusiasme el final del mes de febrer. Sap que la Copa del Rei a ell no el trairà sota cap circumstància, i que reserva única i exclusivament les pròrrogues, els gols d'or, la màgia i tot el que li demani per a ell. I és que la Copa sí que n'és, de fidel! Només cal fer un diminut flashback, de només tres anys, per recordar tot el que li ha entregat la Copa des dels inicis de la seva relació, cap allà la dècada dels 40, on la ja extingida secció d'hoquei del RCD Espanyol va erigir-se com a primer equip campió d'aquest trofeu. 

Com dèiem, l'antepenúltima trobada entre la Copa del Rei i l'espectador d'hoquei patins va ser fa tres anys (els pobres tan sols troben un forat a l'any per veure's), però això no vol dir que no aprofitin els quatre dies que estan junts. Aquella vegada van quedar a Oviedo, un lloc poc habitual, allunyat de Catalunya, que tant els agrada a tots dos. Va ser un retrobament històric, doncs va deixar records que els quedaran gravats per a tota la vida. El Vendrell campió contra tot pronòstic gràcies a un gol d'or a la final i la consolidació de Xavi Barroso, un excel·lent nivell de joc del Reus Deportiu, la destitució de Gaby Cairo com a entrenador del FC Barcelona...

De cara a la següent trobada, no obstant, van decidir tornar a Catalunya. Serà que el feeling que tenen aquí no el tenen enlloc més. Va ser a Lleida, l'any 2014. Cap d'ells esperava veure de nou com el Vendrell tornava a endur-se la Copa cap a casa, però la seva relació sempre s'ha caracteritzat per aquest punt de sorpresa, de no saber què passarà... I, per descomptat, també guarden imatges molt significatives de què va ser aquell encontre. Una d'elles, per exemple, és la del duel Miras vs. Casanovas en la fatídica tanda de penals en una de les semifinals, que va permetre al Vendrell guanyar al final al FC Barcelona.

La darrera visita que van fer-se van repetir estança a Catalunya, però aquesta vegada escollint una població costera ideal com la de Blanes. Ja hi havien estat junts, i els va agradar tant que sabien que tard o d'hora acabarien sent-hi junts de nou. Van ser quatre dies excepcionals, d'hoquei en essència pura. Agafats de la mà van veure al totpoderós Barça perdre la seva segona final seguida, aquesta vegada davant d'un Vic jove i combatiu en tot momentl, capaç inclús de derrotar al Liceo a les semifinals. La imatge per excel·lència d'aquell cop és la de Ferran Font marcant dues faltes directes de llibre a Xavi Malián, a més de la de tot un poble (Sant Hipòlit de Voltregà) bolcat amb un equip d'hoquei que tot i ser eliminat a les semifinals, va demostrar com de gran és el nostre esport. 

Ara, l'espectador d'hoquei patins i la Copa han quedat per passar quatre dies a Reus. Serà la tercera vegada consecutiva que es veuen a Catalunya, bressol del seu amor. Què els ha reservat aquesta edició és imprevisible, però no és gens difícil endevinar que gaudiran tant o més que la primera vegada.


dijous, 18 de febrer del 2016

8 maneres d'executar una falta directa

Motivat per l'entrada que fa uns dies vaig escriure sobre la falta d'efectivitat en faltes directes, amb aquest post vull proposar vuit maneres d'executar-les. No vol dir que sempre que s'efectuïn la jugada acabi en gol, ni que jo quan les faci sempre marqui (reconec que fluixejo força en aquest apartat), sinó que són maneres senzilles però, segons el meu parer, molt eficaces, perquè, com ja vaig escriure en La pilota aturada, en una falta directa influeixen sempre múltiples factors, a més de la presència del porter, que sempre podrà aturar el nostre llançament. Així doncs, aquí les teniu:
Nota: són pensades per a un jugador dretà a un porter també dretà.

1. Desplaçar la pilota cap a l'esquerre i xutar de pala.
Si s'efectua un llançament ràpid i dirigit cap a la dreta, probablement trobarem el porter fora de lloc o encara col·locant-se en pas de tanca, per la qual cosa podríem fer gol ras, a mitja alçada (espai guarda-guant) o a l'escaire.


2. Patinar ràpid cap endavant i conduint amb la pala per fer un ganxo curt cap a la cullera.
El porter pensarà que patinem ràpid per fer una "escupida" i quedarà fixat a la seva dreta, però en fer el ganxo curt deixarà dos espais poc coberts: l'espai casc-guant i altre vegada l'espai guarda-guant (ajustat al pal).


3. El contraganxo cap a la pala des de l'esquerre.
En anar primer cap a l'esquerre, el porter pot pensar que el volem fixar a la seva dreta per fer el ganxo cap a la cullera amb facilitat. Però si el porter no tapa bé el primer pal, el de la nostra pala, en fer primer un ganxo cap a la cullera i després el contraganxo cap a la pala trobarem la porteria buida i podrem rematar a plaer.
Per a jugadors més experts i hàbils amb l'estic, aquesta opció es pot realitzar també passant-se la pilota entre cames enlloc de fent un contraganxo en anar cap a la pala.

4. Aixecar i picar des del centre cap l'esquerre.
Si ens desplacem ràpid i en direcció a la porteria per posteriorment fer una petita finta o un ganxo cap a la dreta, el porter pot caure en el parany i tapar millor la seva esquerre, posant a terra el guant de l'estic. Això es pot aprofitar per aixecar la pilota cap a la pala, la nostra esquerra, on el porter no tindrà cap protecció.

5. Fixar molt el porter a l'esquerre per desplaçar-nos ràpid cap a la dreta (la cullera).
Si en iniciar la jugada ens col·loquem molt a la dreta del porter, aquest probablement (a més de sortir una mica de la porteria si inclús fem un engany de xut) taparà en la seva totalitat el primer pal enganxant-se a ell. Depenent de la posició de parar que adopti tindrem dues opcions força clares: si escull pas de tanca, en moure'ns cap a la dreta, ràpid i fent un bon ganxo, no donarem temps al porter a arribar i podrem rematar a plaer; si el porter es col·loca en mitja pantalla, és possible que sí arribi amb nosaltres a l'altre pal, però si després del ganxo cap a la cullera aixequem i piquem, també amb aquesta part de l'estic, el porter no tindrà més remei que intentar aturar la pilota amb les cames, cosa molt difícil.

6. Fer un ganxo cap a la pala després d'haver amagat un llançament de cullera.
Si en iniciar l'execució de la falta directa ens movem cap a la dreta i fem un engany de xut amb la cullera, en acabar l'engany de llançar el porter quedarà fixat a la dreta. És quan buscarem un ganxo ràpid cap a la pala per acabar rematant a la dreta del porter, on l'espai més gros el trobarem a la part superior.
Aquest és un bon recurs si tenim un bon ganxo cap a la pala, perquè si no retirem gaire la pilota cap a nosaltres mateixos en fer el ganxo, cal tenir en compte que el desplaçament de pilota es realitza cap a l'estic del porter, facilitant que aquest ens la prengui.

7. Arrossegament de pala o "escupida" al poc de començar la falta directa.
En cas de començar a patinar recte cap a porteria i ràpid, si al davant tenim un porter lent tardarà en canviar la posició de cuclilles per qualsevol altra, de manera que podem aprofitar-ho per llançar sorprenent-lo, ja sigui amb un arrossegament de pala o una escupida (de cullera també es podria fer, però la seva esquerre els porters solen cobrir-la millor perquè allà hi tenent el guant de parar i les cames). La part superior esquerre de la porteria o l'espai guant-casc serien dues molt bones opcions on finalitzar l'execució.

8. El xut directe de pala.
Tenint en compte la nova normativa de l'hoquei, on els porters han de començar les faltes directes en cuclilles (postura no gaire bona per parar xuts) i l'oportunitat d'agafar embranzida, ens podem col·locar a fins a tres metres de distància de la pilota, i xutar directament des del punt de falta. Si fem un llançament fort, el porter tindrà dificultat per aturar-lo si el dirigim a qualsevol dels dos pals.

Aquestes tan sols són vuit propostes, evidentment hi ha infinites possibilitats. Només dependrà de la imaginació de l'executor i la seva qualitat realitzar una bona execució de falta directa. Comenteu si en teniu alguna de bona!!

divendres, 12 de febrer del 2016

Tot a punt per a la Copa de la Princesa

Aquest cap de setmana es jugarà a la localitat asturiana de Mieres la Copa de la Princesa, que disputen els tres primers classificats de la Primera divisió espanyola en acabar la primera volta més l'organitzador de l'esdeveniment. Aquest any la participació catalana només serà del 50%, doncs els classificats són el FC Barcelona "B", el Girona Citylift, el CP Alcobendas i el CP Mieres.  Dissabte es jugaran les dues semifinals, a les 19:00 i a les 21:00, les quals encara no tenen decidits els enfrontaments, ja que el sorteig es farà avui divendres a les 20:00.

                                           L'Arenys de Munt va quedar-ne campió la temporada anterior.

El filial blaugrana hi arriba com a favorit, en ocupar encara la primera plaça a la classificació. La qualitat i l'olfacte golejador de Nil Roca i Sergi Llorca són els seus millors avals. La joventut de tota la plantilla pot jugar en contra de l'equip barceloní aquest cap de setmana, perquè seran partits on l'experiència serà necessària en moltes fases. 

El CP Alcobendas torna a jugar aquesta competició després d'absentar-s'hi la temporada passada. Els germans Martínez i la potència de Mario López intentaran endur-se el títol cap a la capital espanyola per segona vegada, Per contra, l'Alcobendas arriba a Astúries després de perdre, fa tan sols dues setmanes, per 5-0 a la pista del Girona, demostrant que són capaços del millor i del pitjor,

El Girona Citylift es presenta a Astúries amb una excel·lent trajectòria, doncs fa moltes jornades que  no perden un partit. Raul Pelicano tindrà en la disputa d'aquest títol l'oportunitat de seguir demostrant que no ha perdut qualitat en aquests anys allunyat de l'hoquei de màxim nivell. L'inconvenient de l'equip de Ramon Benito és la dependència, en força ocasions, de l'encert de Pelicano al davant i de Llaverola al darrere.

El CP Mieres s'ha guanyat jugar el mini-torneig del K.O en qualitat d'organitzador. Són l'equip amb menys opcions de guanyar-lo, per lloc a la classificació i per plantilla. Però jugant a casa i tenint en compte la voluntat de posar punt i a part en aquesta temporada, ja que ocupen l'última posició a la lliga, fa que no se'ls pugui descartar.

dilluns, 8 de febrer del 2016

Anàlisi dels enfrontaments de la Copa del Rei

Primer de tot, explico per què em dedico ara a analitzar aquests enfrontaments de quarts de final de la, més que probablement, competició amb més emoció del panorama d'hoquei a nivell estatal. Segurament l'OkLliga és la que determina quin equip és el millor de la temporada. La Lliga europea no em sembla que ho faci perquè, a part de concentrar quatre equips al final, desenvolupar el desenllaç d'una competició de tant prestigi en un sol cap de setmana no crec que sigui la millor manera de determinar quin equip ha sigut millor al llarg de tota una temporada. Això sí, sense restar emoció. Però la Copa sí que remarca quin equip té més fam de títols, victòries i més bon joc.

Analitzo ara quin pot ser l'esdevenir d'aquests partits perquè, un cop passades les emocions del sorteig, encara queden força dies per a que es juguin i d'aquesta manera, espero que el temps em doni la raó. Si no fos així, tindria temps de rectificar.

El Barça-Igualada, abans de res, dir que és un clàssic de l'hoquei català, espanyol i europeu. Quan s'enfronten qualsevol dels dos pot guanyar. No obstant, la trajectòria de l'equip de Ricard Muñoz en els darrers anys em fa predir una victòria seva. Ara bé, perdre la Cers, a casa, va ser un cop molt dur que va enfonsar l'Igualada. I ara té l'oportunitat de refer-se'n, disputant un títol molt a prop de la seva afició. Per això, penso que no serà un partit dels que el Barça marxa en el marcador i juga amb comoditat tota o gairebé tota la segona part, però, l'instint lògic em fa escriure que, al capdavall, guanyaran.

El Vic-Reus em sembla l'eliminatòria més igualada. El meu deliri cap als d'Osona (ho reconec, sóc un amant de la gran defensa vigatana) em fa pensar que guanyaran. Tal com va passar en el recent partit de lliga, el Reus es va estavellar una vegada i una altra contra el mur defensiu teixit per Pujalte, doncs la seva arma en atac, els contracops i les transicions ràpides, van estar en tot moment molt ben cobertes. Un factor determinant d'aquest encontre pot ser, sens dubte, la inspiració en les faltes directes, on es veuran les cares dos dels millors especialistes en aquest apartat: Ferran Font per part del Vic i Raul Marín per part reusenca.



El Liceo-Voltregà m'ha creat  molts dubtes per escollir-ne un possible guanyador: sobre el paper, els gallecs no haurien de trobar oposició en un Voltregà un pèl més irregular del que solia ser aquesta temporada. Però en el torneig del K.O. els de Sant Hipòlit assoleixen grans gestes i no és difícil imaginar-se'ls eliminant els únics participants no catalans. La lògica altre cop em fa marcar un 1 a favor de la victòria gallega.

El Caldes-Noia es presenta, com no pot ser d'una altra manera, amb molt d'equilibri. Potser és l'aparellament, i em sap greu dir-ho, on es troben els dos equips més fluixos de la competició. La sort els permetrà, a un dels dos estar a les semifinals. El Noia està realitzant una magnífica campanya. Però aquí la il·lusió ha derrotat la lògica i aposto a favor dels calderins.

dilluns, 1 de febrer del 2016

La pilota aturada

D'ençà del canvi de normativa de l'hoquei patins és cert que un dels objectius que es pretenia aconseguir, el de fer els partits més vistosos i dinàmics gràcies a un major nombre de gols totals al marcador, s'ha assolit amb fermesa. Una de les transformacions que han patit els partits d'hoquei des de llavors és l'augment de situacions de pilota aturada (em refereixo a les faltes directes i als penals), gràcies al canvi de normes sobre les targetes blaves, els peus dins l'àrea o faltes d'últim home. Teòricament, aquestes dues situacions de partit són favorables als jugadors que les executen: primer, en les faltes directes, perquè els perseguidors arrenquen des de més lluny i l'executor té més temps per pensar i driblar el porter; segon, en els penals, perquè els porters en principi no poden moure's fins que l'estic del jugador no toca la pilota (i dic en principi perquè moltes vegades els porters s'avancen al llançament i l'àrbitre no ho indica ni xiula la repetició del penal).

A la pràctica, però, s'ha tornat una empresa molt difícil transformar tant les faltes directes com els penals, ja que a més d'una major preparació per part dels porters, realment influeixen molts factors a l'hora de llençar-ne qualsevol de les dues, i no només hi té a veure la qualitat del jugador de pista: pressió, moment del partit en el que es doni, avantatge o desavantatge en el marcador, cansament...

                                             Foto: J.R. Castellví


És gràcies a unes dades revelades pels companys de hockeyasturias.com, extretes durant la primera volta, que un se n'adona de la poca eficàcia que presenten els equips de més categoria en ambdues situacions: A l'OkLliga, l'equip amb major percentatge d'encert és l'ICG Software Lleida, desè a la classificació, amb un 52'94%. A la mateixa competició femenina, sí que el Vilanova presenta un bon nombre, amb un 72%, però sorprèn el 0% de Las Rozas. A la Primera Divisió Estatal, l'equip que millor ha executat faltes i penals ha sigut l'Arenys de Munt, amb un 48%, però no arriba ni a la meitat d'encert, cosa que sí supera el Lleida pels pèls.

Pel que fa a jugadors en concret, i a través de les dades que ofereix la FEP en la seva pàgina web, descobrim que els equips compten amb especialistes (jugadors que quasibé sempre són els encarregats d'aquestes execucions), però que tampoc tenen un percentatge d'encert elevadíssim.

En faltes directes, a l'OkLliga el reusenc Raül Marín és qui més n'ha transformat, amb un total de 10 gols, però per a marcar-ne deu n'ha hagut de fallar catorze. A l'OkLliga femenina, Natasha Lee pel Voltregà i Laura Viella pel Girona només n'han errat un cada una, però la resta de jugadores no supera el 50% de faltes convertides a gol. A la Primera Divisió, el jugador del Palafrugell Gerard Pujol i Aleix Vera pel Sant Feliu lideren la taula de golejadors en aquest apartat amb vuit dianes tots dos, però el primer n'ha llençat un total de 23 i el segon, 19.

En penals passa més del mateix: el capità del Vendrell, Sergio Miras, el portuguès Diogo André del Shum i Ferran Rosa del Noia n'han marcat sis, però mentre que el massanetenc només ha fallat un penal, els altres dos n'han fallat set i quatre respectivament. Amb les noies aquest és un tema que hauria de preocupar molt els entrenadors, doncs María Díez és la que més penals ha marcat, però només son quatre, contra els cinc que ha fallat. La següent que més gols de penal acumula és Ona Castellví, amb tres, però contraposats als set que ha errat.